En una publicació anterior comentava la importància del treball previ a l'estudi d'una obra. En este sentit, comencem hui el Cicle Rossini on, dins de les meues possibilitats, vull parlar-vos de tot allò que envolta l'obra clarinetística més rellevant d'este compositor, la Introducció, Tema i Variacions. La meua intenció no és suplir, ni tan sols copiar, la wikipedia, així que intentaré ser breu i adreçar-vos als llocs on trobareu informació molt més detallada.
I. Qui era Rossini?
En primer lloc si voleu estalviar-vos la lectura i enteneu l'italià, compartisc amb vosaltres un documental meravellós al voltant de la vida de G. Rossini. Ha sigut recentent pujat a YouTube, així que imagine que sou dels primers en vore'l directament a la xarxa.
Gioacchino Rossini va ser un compositor italià nascut a Pesaro el 29 de febrer de 1792, tres mesos després de la mort de W.A. Mozart.
Fill de Giuseppe, el tubatore (trompetista) de la vila, i Anna, cantant, Rossini va passar els primers anys de sa vida refugiant-se de la persecució cap a son pare per motius polítics. El jove Gioacchino va desenvolupar els seus primers estudis musicals principalment a la ciutat de Bolonya, en concret al Liceo Musicale, on va rebre el malnom de "el xicotet alemany" per la seua passió per Haydn i Mozart.
Rossini destaca en la història de la música per la seua producció operística. Especialment conreà l'òpera buffa (còmica) en la seua etapa de joventut, on fins el 1816 composaria al voltant de la meitat de les seues òperes (18 de 40) entre les quals destaquen La pietra del paragone, Tancredi i Il barbiere di Siviglia.
Precíssament a esta etapa de joventut pertanyen les variacions per a clarinet, la qual cosa ens indica la manera de la qual està concebuda esta obra.
El 1816 Rossini decideix abandonar l'òpera buffa i es dedica a l'òpera seria amb Otello, la Cenerentola, La gazza ladra i Armida. Gioacchino desenvolupa el bel canto tant a les seues òperes com a altres composicions com la Missa de Glòria. També es deixa vore la seua influència (i açò és opinió meua) a les seues obres instrumentals, on Rossini utilitza els instruments com a imitadors de la veu humana.
Als anys vint del segle XIX es va traslladar a París, on va continuar la seua carrera operística amb Il viaggio a Reims, Le Comte Ory i Guillem Tell. Esta va ser la seua darrera òpera, ja que Rossini es va retirar sobtadament després de composar-la.
Els darrers anys de la seua vida van estar caracteritzats per la quasi nul·la presència de noves composicions i per la situació política a França i Itàlia, on hi va residir durant diversos espais de temps, fins que va morir el 13 de novembre de 1868 a la vila francesa de Passy.
Trobareu informació més detallada a:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gioacchino_Rossini
http://www.fondazionerossini.org/
http://www.palazzo-olivia.it/en/barber-seville/gioachino-rossini.php
http://humanities.uchicago.edu/orgs/ciao/
http://www.rossinioperafestival.it/
http://www.lasprovincias.es/prensa/20061125/ocio/rossini-cisne-pesaro_20061125.html
Per suposat no fa falta dir que este article, este cicle i este blog necessiten enriquir-se amb les vostres aportacions, que rebré encantat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada