Tenia en ment obrir un canal al YouTube on començar a pujar vídeos que trobara interessants. Casualitats de la vida, este matí ha vingut a mi una gravació de la meua banda de l'any 2006 perduda entre CDs vells. Es tractava del Concert de Nadal d'eixe mateix any. Una de les peces que tocàrem per a concloure l'acte va ser "Glenn meets Mozart", una divertida adaptació de la cèlebre sonata fàcil de Wolfgang Amadeus Mozart a ritme de jazz. Perfecta per a un concert d'este tipus.
El clarinet juga un paper important en esta peça, amb un solo prou bonic, i altres intervencions solístiques al llarg de l'obra. Com que la gravació està prou bé, he pensat que seria ideal per a inaugurar el meu canal YouTube.
Parlem del solo. No vaig a entrar en massa detalls perquè no sóc un entés en jazz. En el moment de la gravació era estudiant de Grau Mitjà, així que més que pels meus coneixements em vaig guiar sobretot per instint. I l'instint em va dir que eixe ritme de corxeres no quadrava amb l'obra, amb la qual cosa vaig optar per tocar-ho amb swing. El temps m'ha fet vore que vaig estar encertat. Malauradament no ho vaig estar tant amb el picat. Com podeu escoltar a la gravació, el picat a vegades sembla més al que fariem tocant Weber que a un picat de jazz, més suau. Algun problema d'afinació, com sempre, també hi trobarem.
En tot cas, que esta gravació del solo de clarinet de "Glenn meets Mozart" vos servisca com a referència del que s'ha de fer i del que no s'ha de fer si el mestre, amb bon criteri, decideix posar-la al faristol en un concert d'estil més desenfadat com va ser el meu cas. Personalment, trobar-me esta gravació m'ha servit per a traure'm un somriure i afrontar l'estudi diari amb la mateixa il·lusió que quan era un estudiant de Grau Mitjà.
PS: Feliç any nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada