dilluns, 9 de gener del 2012

[Cicle Rossini]: I. Qui era Rossini?

En una publicació anterior comentava la importància del treball previ a l'estudi d'una obra. En este sentit, comencem hui el Cicle Rossini on, dins de les meues possibilitats, vull parlar-vos de tot allò que envolta l'obra clarinetística més rellevant d'este compositor, la Introducció, Tema i Variacions. La meua intenció no és suplir, ni tan sols copiar, la wikipedia, així que intentaré ser breu i adreçar-vos als llocs on trobareu informació molt més detallada.

I. Qui era Rossini?

En primer lloc si voleu estalviar-vos la lectura i enteneu l'italià, compartisc amb vosaltres un documental meravellós al voltant de la vida de G. Rossini. Ha sigut recentent pujat a YouTube, així que imagine que sou dels primers en vore'l directament a la xarxa.



Gioacchino Rossini va ser un compositor italià nascut a Pesaro el 29 de febrer de 1792, tres mesos després de la mort de W.A. Mozart.

Fill de Giuseppe, el tubatore (trompetista) de la vila, i Anna, cantant, Rossini va passar els primers anys de sa vida refugiant-se de la persecució cap a son pare per motius polítics. El jove Gioacchino va desenvolupar els seus primers estudis musicals principalment a la ciutat de Bolonya, en concret al Liceo Musicale, on va rebre el malnom de "el xicotet alemany" per la seua passió per Haydn i Mozart.

Rossini destaca en la història de la música per la seua producció operística. Especialment conreà l'òpera buffa (còmica) en la seua etapa de joventut, on fins el 1816 composaria al voltant de la meitat de les seues òperes (18 de 40) entre les quals destaquen La pietra del paragone, Tancredi i Il barbiere di Siviglia.

Precíssament a esta etapa de joventut pertanyen les variacions per a clarinet, la qual cosa ens indica la manera de la qual està concebuda esta obra.

El 1816 Rossini decideix abandonar l'òpera buffa i es dedica a l'òpera seria amb Otello, la Cenerentola, La gazza ladra i Armida. Gioacchino desenvolupa el bel canto tant a les seues òperes com a altres composicions com la Missa de Glòria. També es deixa vore la seua influència (i açò és opinió meua) a les seues obres instrumentals, on Rossini utilitza els instruments com a imitadors de la veu humana.

Als anys vint del segle XIX es va traslladar a París, on va continuar la seua carrera operística amb Il viaggio a Reims, Le Comte Ory i Guillem Tell. Esta va ser la seua darrera òpera, ja que Rossini es va retirar sobtadament després de composar-la.

Els darrers anys de la seua vida van estar caracteritzats per la quasi nul·la presència de noves composicions i per la situació política a França i Itàlia, on hi va residir durant diversos espais de temps, fins que va morir el 13 de novembre de 1868 a la vila francesa de Passy.

Trobareu informació més detallada a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gioacchino_Rossini

http://www.fondazionerossini.org/

http://www.palazzo-olivia.it/en/barber-seville/gioachino-rossini.php

http://humanities.uchicago.edu/orgs/ciao/

http://www.rossinioperafestival.it/

http://www.lasprovincias.es/prensa/20061125/ocio/rossini-cisne-pesaro_20061125.html


Per suposat no fa falta dir que este article, este cicle i este blog necessiten enriquir-se amb les vostres aportacions, que rebré encantat.

dimecres, 4 de gener del 2012

L'exemple de Jesús

Aprofite les "vacances" nadalenques (ah, però que els músics tenim vacances?)  per a donar-li un poc de vidilla al blog. I no, no vaig a parlar de nostre senyor sinó d'una persona que ha causat en mi vertadera admiració.

Hui he realitzat un curset amb Juan A. Fenollar, solista de la Banda Municipal de València, a les instal·lacions de Sanganxa, a Llanera de Ranes (La Costera). Hi participaven alumnes de Grau Professional i de Grau Superior. Els assistents ens situàvem en una franja d'edat que podriem considerar normal per al nivell d'estudis en el que ens trobàvem. Tots menys un.

Assistents al curs de Juan A. Fenollar (al centre)
 Jesús és un home que, com molts altres, ha començat a estudiar música sent un adult. És un vertader amant de l'instrument i és, possiblement, la persona de la que més he aprés hui al curs, per suposat sense menysprear la tasca del mestre Fenollar. Ha fet una inversió important en quant a material i, pel que he escoltat, també en quant a hores d'estudi. Cert és que els adults, i en este cas Jesús no és una excepció, solen tindre més problemes de so que de digitació. És a dir, els majors milloren més ràpidament en aspectes de mecanisme i rítmica, mentre els problemes derivats de l'emissió i l'embocadura els resulten més difícils de resoldre. Este tema dóna per a molt que parlar i de segur que hi han investigacions al respecte. Una reflexió que em ve a la ment és si està adaptat el nostre sistema educatiu i, molt especialment, el professorat, per a atendre la cada vegada major demanda d'estudis musicals per part d'adults. Estem preparats per a adaptar les programacions a este tipus d'educands? Improvisem sobre la marxa? Els estem oferint un ensenyament de qualitat? Reflexionem.

Bé, tornant al tema principal, voldria compartir amb vosaltres el que he aprés de Jesús. És tan senzill, i a la vegada tan evident, com a que mai és tard per a complir un somni o una il·lusió. Val, que hi han moments més adequats que altres en la vida, però també és cert que qui espera el moment adequat mai deixa d'esperar. I això a mi em servix de molt. Em servix perquè sóc d'eixos que pensa que se m'està "passant l'arròs", que se me tanquen oportunitats de participar en orquestres joves, que els meus companys també són més joves que jo... i tot això queda buït de sentit quan una persona adulta com Jesús es planta en un curset ple de xics i xiques molt més joves que ell carregat amb molta més il·lusió, espenta i ganes d'aprendre que molts de nosaltres. A vegades fem les coses més difícils del que realment són i lliçons com les de hui ens ajuden deixar de llançar pedres sobre el nostre terrat.

Tal vegada Jesús mai siga professional del clarinet. O tal vegada sí que aconseguix trencar esquemes a base d'esforç i il·lusió. Siga com siga, Jesús ja s'ha guanyat el meu respecte i admiració, i l'aplaudiment sincer dels que hem tingut ocasió de poder escoltar-lo. Gràcies Jesús.

dilluns, 2 de gener del 2012

Glenn meets Mozart

Tenia en ment obrir un canal al YouTube on començar a pujar vídeos que trobara interessants. Casualitats de la vida, este matí ha vingut a mi una gravació de la meua banda de l'any 2006 perduda entre CDs vells. Es tractava del Concert de Nadal d'eixe mateix any. Una de les peces que tocàrem per a concloure l'acte va ser "Glenn meets Mozart", una divertida adaptació de la cèlebre sonata fàcil de Wolfgang Amadeus Mozart a ritme de jazz. Perfecta per a un concert d'este tipus.

El clarinet juga un paper important en esta peça, amb un solo prou bonic, i altres intervencions solístiques al llarg de l'obra. Com que la gravació està prou bé, he pensat que seria ideal per a inaugurar el meu canal YouTube.

Parlem del solo. No vaig a entrar en massa detalls perquè no sóc un entés en jazz. En el moment de la gravació era estudiant de Grau Mitjà, així que més que pels meus coneixements em vaig guiar sobretot per instint. I l'instint em va dir que eixe ritme de corxeres no quadrava amb l'obra, amb la qual cosa vaig optar per tocar-ho amb swing. El temps m'ha fet vore que vaig estar encertat. Malauradament no ho vaig estar tant amb el picat. Com podeu escoltar a la gravació, el picat a vegades sembla més al que fariem tocant Weber que a un picat de jazz, més suau. Algun problema d'afinació, com sempre, també hi trobarem.

En tot cas, que esta gravació del solo de clarinet de "Glenn meets Mozart" vos servisca com a referència del que s'ha de fer i del que no s'ha de fer si el mestre, amb bon criteri, decideix posar-la al faristol en un concert d'estil més desenfadat com va ser el meu cas. Personalment, trobar-me esta gravació m'ha servit per a traure'm un somriure i afrontar l'estudi diari amb la mateixa il·lusió que quan era un estudiant de Grau Mitjà.

PS: Feliç any nou!