dijous, 20 de febrer de 2020

El miracle valencià: el país de la música

"La música és l’eix transversal i vertebrador d’una societat que vol millorar i créixer, perquè a través d’ella arribem a tota la resta de coneixements."


Sovint utilitzem la paraula miracle per definir un procés mitjançant el qual un país ha aconseguit revertir circumstàncies adverses o assolir nivells de benestar destacables. Sovint, també, s’utilitza en situacions on el vertader misteri és que la població s’empasse la mentida que li intenten vendre. Em ve al cap el miracle espanyol d’Aznar, que va consistir en generar ocupació  especulant amb la compravenda d’edificis (i destruïnt territori), fent créixer la bambolla immobiliària que ens va esclatar a les mans fa una dècada. Em ve també al cap el miracle alemany dels anys 50 a base d’injecció americana. Més recentment parlem del miracle portugués, tot i que tots estos termes estan subjectes a la força del relat. La història la conten els vencedors, diuen.

A terres valencianes hem viscut el que a mi m’agrada anomenar com a miracle valencià. Res a vore amb l’especulació urbanística i el model econòmic de rajola, sol i platja dels primers anys del S.XXI. El miracle valencià és, baix el meu punt de vista, allò que coneixem com a fenòmen musical valencià, i que té el seu major exponent en la xarxa de societats musicals arreu del país. Les valencianes i valencians vivim este fenòmen amb absoluta normalitat, pel fet que la música és tan arrelada al nostre dia a dia, i no ens n’adonem de com d’impregnades hi estem. Fora de les nostres fronteres no trobem al món un territori on hi haja un teixit associatiu lligat a la música com al País Valencià. 

Dades. Més de 500 societats musicals amb 40.000 músics a les seues bandes, orquestres, cors, grups de cambra, ensembles i diferents agrupacions, 60.000 alumnes a la xarxa d’escoles de música, i més de 200.000 persones associades. Les societats musicals estan presents al 95% de localitats i, en termes econòmics, aporten uns 40 milions d’euros al PIB valencià.

A mi m’interessa més, però, fer un anàlisi qualitatiu. Què aporta la música a la societat valenciana? La música és l’única disciplina mitjançant la qual es poden treballar de manera transversal totes les inteligències. És a dir, quan una xiqueta està aprenent a tocar el trombó, no només està adquirint l’habilitat de fer sonar un tub cilíndric de metall i produïr sons, sinó que està adquirint una sèrie de competències que van lligades a altres àmbits. Està aprenent a llegir un codi, una nova llengua. Està integrant noves unitats de mesura i la proporció i combinació d’estes. Està aprenent a moure’s i tindre control del seu cos. Està aprenent a relacionar-se amb altra gent i a indagar en el que té a dins. Està coneixent el seu entorn més proper, descobrint pobles, festes, gent, parlars. Està aprenent a reflexionar més que reproduïr. Està creixent en valors.

I el vertader miracle valencià és el fet que tot açò siga possible amb una xarxa privada d’escoles de música complementada per uns pocs conservatoris públics a tot el país. És a dir, hi ha una consciència de que aprendre música és positiu per molts aspectes i per tant cal fer eixe esforç econòmic. Malgrat tot, no tot el món pot permetre’s el cost d’unes escoles de música sense ànim de lucre que tracten de que l’ensenyament musical arribe al major nombre de gent. I és que, les societats musicals estan portant el pes d’ofertar un tipus d’ensenyament bàsic per al creixement personal com és la música. Un pes que deurien de portar les administracions locals i sobretot autonòmica.


La música és l’eix transversal i vertebrador d’una societat que vol millorar i créixer, perquè a través d’ella arribem a tota la resta de coneixements. Perquè amb la música aprenem un llenguatge, aprenem matemàtiques, geografia, història, filosofia, inteligència emocional, habilitats corporals. I valors. I per això, en una època de crisi absoluta de valors, ens cal música. Molta música.

Jose Beteta i Martínez

Article publicat al Llibret de la Falla Plaça Germanies d'Alzira de l'any 2020.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada