L'exemple de Jesús

Aprofite les "vacances" nadalenques (ah, però que els músics tenim vacances?)  per a donar-li un poc de vidilla al blog. I no, no vaig a parlar de nostre senyor sinó d'una persona que ha causat en mi vertadera admiració.

Hui he realitzat un curset amb Juan A. Fenollar, solista de la Banda Municipal de València, a les instal·lacions de Sanganxa, a Llanera de Ranes (La Costera). Hi participaven alumnes de Grau Professional i de Grau Superior. Els assistents ens situàvem en una franja d'edat que podriem considerar normal per al nivell d'estudis en el que ens trobàvem. Tots menys un.


Assistents al curs de Juan A. Fenollar (al centre)

 Jesús és un home que, com molts altres, ha començat a estudiar música sent un adult. És un vertader amant de l'instrument i és, possiblement, la persona de la que més he aprés hui al curs, per suposat sense menysprear la tasca del mestre Fenollar. Ha fet una inversió important en quant a material i, pel que he escoltat, també en quant a hores d'estudi. Cert és que els adults, i en este cas Jesús no és una excepció, solen tindre més problemes de so que de digitació. És a dir, els majors milloren més ràpidament en aspectes de mecanisme i rítmica, mentre els problemes derivats de l'emissió i l'embocadura els resulten més difícils de resoldre. Este tema dóna per a molt que parlar i de segur que hi han investigacions al respecte. Una reflexió que em ve a la ment és si està adaptat el nostre sistema educatiu i, molt especialment, el professorat, per a atendre la cada vegada major demanda d'estudis musicals per part d'adults. Estem preparats per a adaptar les programacions a este tipus d'educands? Improvisem sobre la marxa? Els estem oferint un ensenyament de qualitat? Reflexionem.

Bé, tornant al tema principal, voldria compartir amb vosaltres el que he aprés de Jesús. És tan senzill, i a la vegada tan evident, com a que mai és tard per a complir un somni o una il·lusió. Val, que hi han moments més adequats que altres en la vida, però també és cert que qui espera el moment adequat mai deixa d'esperar. I això a mi em servix de molt. Em servix perquè sóc d'eixos que pensa que se m'està "passant l'arròs", que se me tanquen oportunitats de participar en orquestres joves, que els meus companys també són més joves que jo... i tot això queda buït de sentit quan una persona adulta com Jesús es planta en un curset ple de xics i xiques molt més joves que ell carregat amb molta més il·lusió, espenta i ganes d'aprendre que molts de nosaltres. A vegades fem les coses més difícils del que realment són i lliçons com les de hui ens ajuden deixar de llançar pedres sobre el nostre terrat.

Tal vegada Jesús mai siga professional del clarinet. O tal vegada sí que aconseguix trencar esquemes a base d'esforç i il·lusió. Siga com siga, Jesús ja s'ha guanyat el meu respecte i admiració, i l'aplaudiment sincer dels que hem tingut ocasió de poder escoltar-lo. Gràcies Jesús.